Una altra de les iniciatives singulars i característiques de la fira és l’elaboració, cada any, d’una peça gegant de cistelleria, basada sempre en els models tradicionals.

Aquestes peces passen a continuació a formar part del fons municipal. Com ja és tradició, la seva elaboració s’inicia el primer dia de la fira i es va realitzant durant el cap de setmana, fet que converteix la construcció de la peça en un gran atractiu pels visitants.

“FUSCELLA PER IL FORMAGGIO” (cistella per al formatge)

La fuscella és un cistell petit utilitzat al centre – sud d’Itàlia per abocar-hi la barreja d’aigua i formatge. Com a material s’utilitzava el jonc pinciante, una planta que es troba a prop del mar o del riu. Es tracta d’una peça amb un inici i una vora particular i preciosa.

Cesta de Mariscar

Peça de cistelleria tradicional de Galícia, utilitzada a les tasques de pescar marisc. Confeccionada principalment amb fusta de castanyer, de cos rodó o ovalat, té unes petites ranures al fons que permeten escórrer l’aigua.

El cisteller gallec Enrique Táboas elaborarà aquesta cistella típica del treball als bancs de marisc de les Ries Baixes en una mida cinc vegades l’original de la peça.

Bügelkiepe (motxilla amb forma de cistell i arcs laterals)

Peça tradicional alemanya, “Bügelkiepe”, significa motxilla amb forma de cistell i arcs laterals, realitzada per l’autor Hansgert Wutterweck.

Aquesta peça està feta de salze i era molt comuna a les zones rurals d’Alemanya. S’utilitzava a les granges, concretament per les dones, que eren les que estaven al càrrec de transportar d’un lloc a l’altra la llenya, el pinso o el farratge entre d’altres coses. Entre els dos arcs laterals, podien fixar grans manats de material.

Panier à linge (cistella de la roba)

L’artesà francès Philippe Chastenet ens va mostrar el procés creatiu de la cistella de la roba, una peça que serveix per a transportar la roba acabada de rentar a la zona de secat.

 

Es pot fer amb vímet blanc o vímet brut. El treball és amb tècnica à Jour, que malgrat el seu valor estètic no és per paneres decoratives sinó d’ús. Això fa que a més de bonica sigui molt sòlida. A més, la tècnica d’arrencada dels muntants, on cada un assegura l’anterior així com la necessitat d’una vora plana forta. Ben feta i resistent.

El terrelló

El terrelló o cove de fer sèquia a Lleida és una peça oblidada, és d’aquelles que ha patit l’empenta dels plàstics. Però té una estructura camperola i treballadora que el fa tan harmoniós com les delicades peces de cistelleria de tocador.
Un anomenat cul de ruc, fet en una estrella de vímets valents, un teixit que triplica en gruix els habituals,  una vora valenta i dues nanses enfortides. Tot en vímet del país, amb pela. I amb això es va construir tot el que té més d’un segle. Un gran treballador, el terrelló.

L’Arna

L’arna de canya és una peça tradicional. Com el seu nom indica és l’estructura en la qual, s’hi instal·la el rusc de les abelles, per poder fer una explotació de la mel i la cera. 

Aquesta peça va representar un avenç respecte de les arnes de palla cosida que podem veure en algunes pintures medievals, però la introducció de les arnes de fusta la va desplaçar, tot i que fins els anys seixanta del segle passat va estar en ús domèstic en algunes zones (per a la mel de casa). 

L’arna es folrava amb fems de vaca, i palla amb argila per dins i per fora, i al damunt s’hi posava una llenca de suro i una pedra. Això l’aïllava i, s’aconseguia la finalitat amb materials molt simples.

El Cistell Galliner

El Cistell Galliner era una de les cistelles característiques de Miquel Pasqual, company cisteller de les Franqueses del Vallès que ha mort recentment. Volem retre-li un homenatge i un record a l’amic, mestre artesà que ens va ensenyar tant.

La peça gegant és una cistella de conills i gallines, de vímet sense pelar i canya, tancada amb un reixat de filferro. Ha estat una peça molt habitual en les nostres places i mercats.

Els cartres

Els cartres són unes peces de gran format dedicades al tragí rural. N’hi ha de diverses tipologies, la de la Fira de Salt és la més habitual a les valls del Pirineu català. Elaborada amb branques gruixudes, de vimetera o de bedoll, és una peça amb una estructura molt depurada i d’una resistència i eficàcia destacades. Posades a banda i banda de les bèsties de càrrega, eren un element fonamental en el transport rural de muntanya.