Una altra de les iniciatives singulars i característiques de la fira és l’elaboració, cada any, d’una peça gegant de cistelleria, basada sempre en els models tradicionals.
Aquestes peces passen a continuació a formar part del fons municipal. Com ja és tradició, la seva elaboració s’inicia el primer dia de la fira i es va realitzant durant el cap de setmana, fet que converteix la construcció de la peça en un gran atractiu pels visitants.
PEÇA GEGANT : «BRIN DE MAIN» O «MÀ QUE CONNECTA»
Creació de 5 dits gegants sobre una armadura metàl·lica que emergeixen de la terra, per simbolitzar la unió, la diversitat i la força del gest
artesanal. Obra col·lectiva a càrrec de L’Oseraie du Possible.
PEÇA GEGANT : «BRES» a càrrec de LLUÍS GRAU
El BRES és una peça pròpia i gairebé exclusiva de la Vall d’Aran i rodalies.
Es tracta d’un cistell polivalent que s’ha fet servir com a bressol i també per altres utilitats com són el
trasllat de la roba per rentar al riu o bé per ser utilitzat el dia de matança.
Permet ser agafat per les banyes entre dues persones o portat per una sola persona amb els agafadors laterals.
S’elaborava amb el material més comú de la zona, l’avellaner, esdevenint una peça icònica de la Vall d’Aran.
PEÇA GEGANT : «WASHED UP» a càrrec de Lois Walpole (UK)
Cistella enrotllada, rodona, ample i poc profunda creada a partir de materials que s’han recol.lectat a diferents platges de Shetland (Escòcia),
França i Espanya. La base és un collage de plàstics de diferents colors cosits entre ells i les vores estan fetes de cordes que prèviament han estat rentades,
desenredades i reconstruïdes.
La tècnica de nus utilitzada és la mateixa que s’utilitza per fer les Gorres de Cop a Espanya i la tècnica de nus de les cadires de palla a Shetland.
PEÇA GEGANT – CISTELLA DE PESCA AMB CAVALLS – HORSE SHRIM BASKET
A la ciutat costanera belga d’Oostduinkerke, la pesca de gambes es fa tradicionalment a cavall.
Mitjançant una xarxa, el cavall va avançant i capturant les gambes que s’emmagatzemen en grans cistelles de salze teixits de manera tradicional. Aquestes cistelles tenen un rebaix amb el qual s’enganxen al cavall amb corretges. El mànec s’utilitza per treure la cistella del cavall.
El mètode de pesca amb animals de tir era habitual a tota la costa flamenca del mar del Nord. Antigament, aquest mètode de pesca era habitual a les platges de Bèlgica, el nord de França, el sud d’Anglaterra i els Països Baixos. Els pagesos pobres anaven al mar amb els seus animals a l’hivern per guanyar alguna cosa extra. Avui dia, a Oostduinkerke, encara s’utilitzen cavalls de tir belgues. Possiblement aquest és l’únic lloc on encara es pesca d’aquesta manera.
El 4 de desembre de 2013, durant la reunió anual de la UNESCO, la pesca de gambes a cavall es va incloure a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
“FUSCELLA PER IL FORMAGGIO” (cistella per al formatge)
La fuscella és un cistell petit utilitzat al centre – sud d’Itàlia per abocar-hi la barreja d’aigua i formatge. Com a material s’utilitzava el jonc pinciante, una planta que es troba a prop del mar o del riu. Es tracta d’una peça amb un inici i una vora particular i preciosa.
Cesta de Mariscar
Peça de cistelleria tradicional de Galícia, utilitzada a les tasques de pescar marisc. Confeccionada principalment amb fusta de castanyer, de cos rodó o ovalat, té unes petites ranures al fons que permeten escórrer l’aigua.
El cisteller gallec Enrique Táboas elaborarà aquesta cistella típica del treball als bancs de marisc de les Ries Baixes en una mida cinc vegades l’original de la peça.
Bügelkiepe (motxilla amb forma de cistell i arcs laterals)
Peça tradicional alemanya, “Bügelkiepe”, significa motxilla amb forma de cistell i arcs laterals, realitzada per l’autor Hansgert Wutterweck.
Aquesta peça està feta de salze i era molt comuna a les zones rurals d’Alemanya. S’utilitzava a les granges, concretament per les dones, que eren les que estaven al càrrec de transportar d’un lloc a l’altra la llenya, el pinso o el farratge entre d’altres coses. Entre els dos arcs laterals, podien fixar grans manats de material.
Panier à linge (cistella de la roba)
L’artesà francès Philippe Chastenet ens va mostrar el procés creatiu de la cistella de la roba, una peça que serveix per a transportar la roba acabada de rentar a la zona de secat.
Es pot fer amb vímet blanc o vímet brut. El treball és amb tècnica à Jour, que malgrat el seu valor estètic no és per paneres decoratives sinó d’ús. Això fa que a més de bonica sigui molt sòlida. A més, la tècnica d’arrencada dels muntants, on cada un assegura l’anterior així com la necessitat d’una vora plana forta. Ben feta i resistent.
El terrelló
El terrelló o cove de fer sèquia a Lleida és una peça oblidada, és d’aquelles que ha patit l’empenta dels plàstics. Però té una estructura camperola i treballadora que el fa tan harmoniós com les delicades peces de cistelleria de tocador. Un anomenat cul de ruc, fet en una estrella de vímets valents, un teixit que triplica en gruix els habituals, una vora valenta i dues nanses enfortides. Tot en vímet del país, amb pela. I amb això es va construir tot el que té més d’un segle. Un gran treballador, el terrelló.
L’Arna
L’arna de canya és una peça tradicional. Com el seu nom indica és l’estructura en la qual, s’hi instal·la el rusc de les abelles, per poder fer una explotació de la mel i la cera.
Aquesta peça va representar un avenç respecte de les arnes de palla cosida que podem veure en algunes pintures medievals, però la introducció de les arnes de fusta la va desplaçar, tot i que fins els anys seixanta del segle passat va estar en ús domèstic en algunes zones (per a la mel de casa).
L’arna es folrava amb fems de vaca, i palla amb argila per dins i per fora, i al damunt s’hi posava una llenca de suro i una pedra. Això l’aïllava i, s’aconseguia la finalitat amb materials molt simples.
El Cistell Galliner
El Cistell Galliner era una de les cistelles característiques de Miquel Pasqual, company cisteller de les Franqueses del Vallès que ha mort recentment. Volem retre-li un homenatge i un record a l’amic, mestre artesà que ens va ensenyar tant.
La peça gegant és una cistella de conills i gallines, de vímet sense pelar i canya, tancada amb un reixat de filferro. Ha estat una peça molt habitual en les nostres places i mercats.
Els cartres
Els cartres són unes peces de gran format dedicades al tragí rural. N’hi ha de diverses tipologies, la de la Fira de Salt és la més habitual a les valls del Pirineu català. Elaborada amb branques gruixudes, de vimetera o de bedoll, és una peça amb una estructura molt depurada i d’una resistència i eficàcia destacades. Posades a banda i banda de les bèsties de càrrega, eren un element fonamental en el transport rural de muntanya.
